Més de la meitat dels pares amb fills menors de 8 anys no els ha portat mai al oftalmòleg

En aquesta notícia us aconsellem de la importància que representa que els nens també visitin l'oculista, ja que com es veu a continuació una bona part dels nens pateixen problemes que els perjudiquen els seus estudis i aquests només són causa de la mala visió que es pot arreglar fàcilment visitant l'oculista.


La Fundació IMO organitza a l'abril la Setmana d'Oftalmologia Pediàtrica, amb revisions gratuïtes i una sessió informativa per promoure la prevenció i la salut ocular infantil
El 56% dels 988 pares enquestats per la Fundació IMO en l'última edició del Festival de la Infància, afirmen no haver portat mai als seus fills al oftalmòleg, encara que les revisions en aquesta etapa són clau per evitar problemes de visió crònics.

                     

Segons es desprèn de l'enquesta, la majoria dels pares considera que els seus fills encara són molt petits per anar a l'especialista o no ho creuen necessari perquè no han presentat cap símptoma. No obstant això, com apunta la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica del IMO, “moltes vegades existeixen problemes que passen desapercebuts o no s'associen a patologies visuals”. Segons la oftalmòleg, “per evitar que es converteixin en deficiències visuals cròniques i irreversibles, és important diagnosticar-los i tractar-los abans dels 8 anys, quan la visió aconsegueix el 100% del seu desenvolupament”. I per a això, són fonamentals les revisions oculars periòdiques en aquesta etapa.

La importància de la prevenció queda patent en el fet que el 12% dels nens que, segons l'enquesta, sí han visitat al oftalmòleg, han estat diagnosticats d'alguna patologia ocular. Les malalties més prevalents entre els fills dels enquestats són els defectes refractius com la miopia (dificultat per enfocar la visió llunyana), la hipermetropia (dificultat per enfocar la visió propera) o l'astigmatisme (dificultat en la visió des de lluny i d'a prop), que, en conjunt, representen el 54% dels diagnòstics, seguits per l'ambliopia o infrautilizació de l'ull de pitjor visió (15%) i l'estrabisme o desviació ocular (12%).

El fet que els enquestats o els seus familiars directes tinguin algun problema ocular no sembla augmentar la preocupació per la visió dels petits. Malgrat que el 73% dels enquestats admeten tenir, ells mateixos o algun familiar, un problema ocular, destacant defectes refractius (65%), solament un 33% de la mostra afirma que els antecedents familiars suposen un motiu d'alerta, enfront del 36% que declara considerar-los com un factor més entre uns altres i un 31% que mai s'ha plantejat la qüestió. De fet, els antecedents familiars motiven solament un 6% de visites al oftalmòleg. Segons l'enquesta, la motivació principal per acudir a l'especialista és sotmetre als nens a una revisió rutinària (53% dels casos), o bé davant la sospita de possibles malalties oculars (20%), com a problemes refractius (12%), estrabisme (7%) i ambliopia o “ull vague” (1%). A més, un 1% diu actuar per recomanació explícita del pediatre.

En aquest sentit, cal destacar el paper decisiu del pediatre, ja que, encara que no ho addueixen com a motiu principal per visitar al oftalmòleg, un 44% admet que en algun moment aquest especialista els ha fet aquesta recomanació. No obstant això, existeix gran disparitat d'opinions sobre si en les revisions pediàtriques s'avalua la visió dels nens, ja que un elevat nombre de pares (un 35% dels enquestats) afirma que no, mentre que el 63% restant assegura el contrari, encara que, en general, matisa que es realitza de forma molt superficial. En conseqüència, un 81% de la mostra declara que, d'acord a la seva experiència personal, els programes de salut en la infància haurien de donar major importància a la visió del nen.

Pel que es refereix al tractament dels nens que han visitat al oftalmòleg i que han estat diagnosticats d'algun problema ocular, la teràpia més habitual, en un 51% dels casos, és la correcció òptica amb ulleres, encara que aquestes poden complementar-se amb oclusió ocular amb pegat (9%) o requerir d'exercicis visuals (també 9%) i fins i tot cirurgia (4%). Un 57% dels enquestats valora positivament el tractament, enfront d'un 7% que ho considera “regular” i amb prou feines un 2% que queda insatisfet.




Notícia treta de: http://www.imo.es/2013/03/26/mas-de-la-mitad-de-los-padres-con-hijos-menores-de-8-anos-no-los-ha-llevado-nunca-al-oftalmologo/

Cristina Bataller